Jornada 26

Post by Escamot i Onze ideal by Drulic

Vint-i-sisena jornada Yoyafantasy i Turbo, de nou, guanyador, 84 punts més a la saca. ¿Recordeu la fosca profecia, sorgida d’entre les entranyes més pútrides de la misèria humana, feta de sang, bilis i carn en descomposició, i que cobra tot el seu tètric i paorós sentit recitada en espanyol, que per això és la llengua del Mal, i en majúscules, que dit a crits sembli que fa més cagar de por? “UN NUEVO REINADO LLENO DE TERROR HORROR SOMBRAS QUE RIEN COMO BRUJAS COCINANDO COLAS DE SAPOS INFECTAS PODEIS LLORAR LUCHAR MALDECIR O LO QUE GUSTEIS PERO NADA PUEDE PARAR LA TORMENTA PERFECTA ABRAN PASO AL NUEVO LIDER ABRAN PASO A VUESTRO NUEVO REY ABRAN PASO AL DIOS TODOPODEROSO QUE OS MIRA DESDE LO MAS ALTO ACARICIANDO SU GATITO MIENTRAS ESBOZA UNA LEVE SONRISA DE SOBERBIA”. Doncs ja la tenim aquí, winter is comming, Mordor acecha, noventa minutti contra la Turboneta son molto longo. Toca entomar la pluja àcida tant com ens sigui possible mentre el Doctor Maligno del Yoya i el seu mini yo (impagable personatge seria el mini jo del Turbo) somriuen malèvolament atiant el seu exèrcit d’orcos comandat per l’Uruk-hai més repulsiu i fill de puta, Bruno Fernandes, i seguir lluitant per trobar esperança en aquest pou profund de neguit i desassossec, per obrir llum a les tenebres, per imposar el Bé sobre el Mal que, al capdavall, és l’ordre natural de l’univers amb l’excepció feta d’aquell pam de terra i les gents que l’habiten limítrof amb el Paseo de la Castellana, avenida de Concha Espina i calle del Padre Damián que es el Santiago Bernabéu, la seva planta noble, gespa, vestuari i vomitorios (mai un mot havia estat tan adequat) varis. Mentre hi hagi un bri d’humanitat hi ha esperança, i a remolc del guanyador, i en el cantó bo de la Història, Kope i Escamot l’exemplifiquen comandant la resistència de la jornada. Atenció amb en Kope i la seva ratxa de jornades força top post parón Mundial: és tanta la confiança en les seves possibilitats que ja ha posat la kopecueva a Airbnb. Respecte a l’Escamot, la resiliència personificada, tota cosa bona que li passi es celebra; el dia que guanyi jornada, us convida a un Jan Laporta: Moet, coca i putes.

A la general, canvis significatius ara que la pressió és màxima, les expectatives exploten, les urgències estrenyen i el final de temporada s’apropa: Turbo consolida lideratge; Ministro es despenja a la segona plaça; cruenta lluita per la tercera entre Kope (que puja), Tutele (que es manté) i Drulic (que baixa);  hòsties acarnissades entre la vuitana i dotzena plaça (on un meritori Escamot ascendeix dues posicions; o un Chechu despistat i desquiciat darrerament en el seu Nàrnia particular que és l’afer Negreira veu com el seu equip cau en barrena, i bé que es celebra); guerra amb pistoles d’aigua dins el pelotón de la tretzena a la setzena plaça, perquè bé s’han de divertir d’alguna manera; lluita agònica entre Bracons, Mayola, Irascible i Danubius per evitar el descens; i sorpresa al farolillo rojo amb el Danubius com a nou inquilí, desbancant a un Irascible que, després de tantes jornades sent-hi, hi semblava abonat. Com deia aquell, cordem-nos els cinturons que venen corbes i emocions fortes, i les alternatives, sorpassos i punyalades dins la classificació ara i fins al final de temporada estaran a l’ordre del dia. Endavant amb la guerra crua i sense presoners.

Per acabar, a can Escamot, jornada digne de 64 punts però incompleta, tanmateix. El destí, fill de puta, ens nega tot accés als bonus CS i gols deixant-nos-hi sempre a les portes, a un gol, a una porteria a zero. Estem ja fins la polla. Otrosí, honor i glòria al nostre soldat turc Enes Unal (quins riures entre el respectable quan vam draftejar-lo), que porta unes darreres jornades de dolç, ara quan els equips es juguen les garrofes i han de donar el millor de sí; així sí, otomano. I en el nostre Hall of Fame particular del putisme, donem la benvinguda al tercer membre en discòrdia, merescudíssima elecció, indiscutible inglourious basterd amb honors: després d’Inzaghi i Klopp, PUTA CONTE. Comptem ja les hores per conèixer quina serà la quarta samarreta de la ignomínia seleccionada, TIC-TAC.