Post by Escamot i Onze ideal by Drulic
Anirem al gra: vint-i-setena jornada Yoyafantasy, Borja guanyador, 67 punts. A dos punts, Bracons copa la segona plaça de la jornada; a set del vencedor, Perry. Els empats de dilluns sentencien la jornada: l’empat de l’Everton i, sobretot, del Rayo Vallecano condemnen a en Bracons (tot i l’assistència del seu Álvaro García que posava picant a la cosa); l’empat del Tottenham als darrers instants condemnen a en Perry. Conte ja no hi és, però el puta Tottenham segueix viu, tossut, inalterable: que no caigui en l’oblit, gravat en pedra sagrada tal com la taula dels Manaments. Ha guanyat en Borja i, a can Escamot, ens explota el fetge d’Abidal que no tenim: el nostre supervillano particular s’endú la glòria i se’ns escapa a la general de 36 punts. Puta Yoya. S’endú jornada amb el porter de l’Espanyol com a titular, que ja té conya la cosa, i que parla per sí sola de la farsa d’aquest joc. Almenys, però, el president que té al seu equip al subnormal de Vinicius (cosa que hauria de penalitzar-li amb 10 punts menys cada jornada) fa l’onze cada setmana: insultant hagués estat victòria d’en Bracons – la seva segona en tota la temporada, a més, ocupant quasi posicions de descens – sudant de fer alineacions. Així, no, Bracons així no: al Yoyafantasy se le respeta i aquest et torna el que li dones…I MIS COJONES MORENOS. En fi, congrats (amb la boca petitíssima) Borja, i posem llum a la foscor: queda una jornada menys per a que finalitzi aquest suplici, aquesta santa merda, aquest trosset d’avern sobre la Terra, aquesta teràpia psiquiàtrica que malalts mentals aplicarien als seus facultatius si aquests, en un gir inversemblant dels esdeveniments, ens convertissin en els seus pacients, aquest Yoya parit des de la vergonya i la demència que nos dimos entre todos.
A la general, tot es manté gairebé igual (algun que altre ball de posicions que no ve a tomb comentar ara mateix) amb el puto horror de trident Turbo, Ministro i Kopecky liderant la classificació. De fora vingueren que de casa ens tragueren: ens van arrabassar el Yoya via cop d’Estat i ara és el seu cortijo particular. Pel que sembla, també, hi havia jornada de la cosa aquesta de la Copa Intermotxo amb Ministro, Persistirem, Cantonada i Boltxe com a implicats. Pues vale, pues bueno, pues m’alegro: que es matin entre ell i ja s’ho faran; a casa, francament, ens suda la sacrosanta polla.
Per acabar, a can Escamot, seguim amb el cor agre activat, amb un diumenge tràgic que trigarem lustres a oblidar. Per tant, no direm res que pugui ser utilitzat en contra nostre. Gràcies Kevin per respectar l’escut, gràcies Hradecky per l’esforç. Per la resta, el puto sticker aquell.
Yoyafantasy 