Post by Escamot i Onze ideal by Drulic

Trenta-cinquena jornada Yoyafantasy, penúltima de la temporada (PER FI, OSTIAPUTA YA!), i en Drulic guanyador, 63 punts. Gentola a qui no posaríem cara com Mbeumo i Hojlund li donen la jornada, amb activació també del bonus gol i bonus assistència. 63 punts finals no resulten una xifra ni especialment glamourosa ni confereixen a la victòria una especial èpica, però le bastan: en aquestes darreres jornades en que molts fantasistes ens juguem la vida i la honrilla, quien los pillara, puta Yoya. I victòria, a més, que el fa entrar al top 5 de la temporada (cinquena plaça) i, per poc que ho sàpiga gestionar bé la darrera jornada, allà que s’hi quedarà. Tot són bones notícies per en Drulic, per tant, i com que és molt bon nano, cau bé i es fa estimar com un oso amoroso, aquí ens n’alegrem i el felicitem. Com a subcampió de la jornada, Escamot (hombre, Escamot, què fa vostè per aquí?), a qui el seu Milik no ha volgut esguerrar-li victòria a en Drulic perquè coneix la seva fama de bon nano i també li cau bé (a efectes pràctics en la normativa interna de vestuari de l’Escamot Team, tal acte d’amanerament acarrea multa i finalització de contracte: ja pot marxar de vacances a su puta casa). I en tercera posició, els 48 punts de l’Avuipatirem, que el fa reviscolar a la classificació general tot situant-lo en una situació ja inabastable pels qui encara guardàvem certes esperances de poder quedar per sobre d’ell a la general final.
Arribats fins aquí, a falta d’una jornada per acabar la temporada, i amb l’esquadra campiona (puta Turbo) i els equips descendits (bye, Quena; bye Mayola) confirmats, tot l’interès de cara la darrera jornada queda centrat en determinades lluites particulars: en especial, Kope i Ministro per la segona i tercera plaça, o guerracivilisme entre el distingit carro del peix (Borja, Escamot, Perry, Cantonada) per assegurar plaça dins el Top 10. Qui vulgui emocions fortes, hòsties a mansalva, joc brut florentinesc i batalles cruentes sense presoners, la trenta-sisena jornada és la seva. Here we go! I a tot això, tercer títol de la temporada liquidat: puta Turbo alça la Champions al imposar-se al Tutele a la finalíssima per un contundent 3 a 0 enganyós: en un duel entre virilitats capades, Haller acaba decidint i imposant-se. A manca d’oficialitzar-se el doblet, que el Ceferin del Yoya faci entrega el trofeu de campió i, ben amunt, Turbo, ben amunt! (i obrim tots paraigües per aixoplugar-nos de la turra infecte que ens ve a sobre, que Déu tingui pietat de les nostres ànimes).
Per acabar, a can Escamot, ens amorrem fort a les masculinitats de Carrasco, Bowen i Gross, i iniciem concentració i ministage de preparació per a la batalla final. El dia D, la hora H espera; honor i glòria o shame on you Escamot. Desitjeu-nos sort, la necessitarem. I en cas que la fortuna ens sigui esquiva i la l’hora fosca i suprema acabi dictant la seva mortal sentència, que sapigueu que ha estat un plaer tot aquest temps compartit, que sempre us hem estimat i sempre us estimarem.