Post by Escamot
Trenta-tresena jornada Yoyafantasy i Irascible Granaíno, de nou, s’endú la glòria, 98 punts al sac. Incontestable victòria aconseguida, de fet, des de passat dissabte i amb el mèrit afegit (és un dir, amb ironia, per no ofendre a ningú) d’haver sumat tots els punts sense fer 11 titular: mai l’autocomplaença i la desídia havien premiat tant (se’ns pixen a sobre i diu que plou: per quan un comitè corrector i sancionador de la mala praxis yoyafantasística (comitè presidit per en Chechu, que es prou sabut que aquests chiringuitos de corrupteles, carajillos i puros han de ser comandats per merengues, és la llei natural)? Victòria, dèiem, amb porrazo punts, on els 25 de Taty Castellanos (si no m’equivoco, la millor puntuació individual d’un jugador en tota la temporada) resulten tan diferencials com el fet de jugar/alinear equip amb cartes marcades, i ser el suficientment espavilat per aprofitar-ho (en el seu cas, via wild card): tal com el futbol, el Yoya és un joc de llestos, i Irascible ha demostrat ser el més aplicat de la classe, el Txiki del Yoya (dit això, també diem que les cartes marcades seran història a partir de la propera temporada, paraula de dirigensia: creieu-nos: NO US FALLAREM). Però cal ser justos amb l’Iras: tan determinats han estat els 25 punts del Taty (on fa gols el Taty, eh, on fa gols, que no teniu ni idea: A MONTILIVI CONTRA EL MERDES) com els 10 de Parejo i Onana, tots els bonus positius activats, i els 14 punts de Griezmann, el merdós gavatxo que l’ha tret del pou en aquest darrer tram de temporada tot assegurant-li la permanència al Yoyafantasy; i a tot això, deixant a Adeyemi i els seus 14 punts a la banqueta, vive els 2 punts de la bèstia danesa Braithwaite: si arriba a fer 11, signa jornada històrica (almenys una mica de justícia poètica que ens consoli als perdedors aplicats en el joc). Se’l felicita, tanmateix. I acompanyant-lo al pòdium de la jornada, Avuipatirem i Borja, amb 68 i 56 punts respectivament (a destacar del Borjita els 17 punts de Pacheco, que manda huevos la cosa: signa al porter perico per activar la gafasión que condemni a l’Espanyol a segona, i el molt fill de puta li està solucionant les jornades amb actuacions més que destacables; que es mori puto ja, home).
A la general, i a falta de tres jornades, les posicions determinants apesten a peix podrit venut: molt s’haurien de tòrcer les coses perquè trident Turbo-Ministro-Kopecky (Dios santo, a cual peor) no acabin copant els tres llocs d’honor (gafasión activada, endavant) i molt arcs de Sant Martí, unicorns i estels de colors s‘haurien d’alinear perquè en Quena i el Mayola no acabin descendint (trobarem a faltar el vostre somriure…no, és broma). I a tot això, cuidao amb en Borja, amb la fletxeta amunt activada i que va amb tot camí d’un top 5 que fins fa poc semblava una lluita enconada i reservada entre en TDK i en Drulic i que pinta a hòstia padre que es fotràn que no sabran d’on els ha vingut. De la resta, en la cursa per la intrascendència i la mediocritat, cadascú sabrà la seva lluita, la seva motivació. A casa ho tenim clar però ho veiem magre.
Per acabar, a can Escamot, queden confirmades totes les previsions pessimistes que teníem abans de començar jornada i que ens fa perdre d’una tacada tot el guanyat la jornada anterior. Començant pel clàssic putainzaghisme que no falla mai a donar pel cul jornada rera jornada; seguint per un Liverpool que quan te a bé fer un clean sheet (obriu birra, demaneu un desig!), torna el Citynàrnia a privar-nos del bonus defensiu – així, no, Pep, així, no -; i acabant, tot rematant la festa nerd, per la humiliant derrota del Brighton (amb un Gros que semblava ser dubte a l’11 titular), que ens priva dels 7 punts de Barella amb un Inter que, aquesta jornada sí, fa clean sheet. De nou, com una llei universal d’indefectible compliment, l’avenir ens porta al centre del putainzaghisme militant i combatiu. Que, de bracet amb Pacheco, vagin tots dos al puto infern (i, de pas, que s’enduguin a Gross).
Yoyafantasy 