Jornada 32 (22/23)

Post by Escamot

Pareu rotatives, atureu el món: a la trenta-dosena ha estat la bona, l’Escamot Team s’endú jornada Yoyafantasy! Dios salve l’Escamot, honor i glòria a nos! Victòria incontestable en una jornada meritòria per la seva dificultat i competitivitat, i immaculada per la seva execució i desenllaç; hagan oídos sordos a les planyideres de cert entorn chiringuitero del Yoya que menystindran i difamaran l’honor i el valor d’una jornada per a la Història: joseluisessanchez del Yoya, un per un, aneu passant i mengeu-nos els ous. En un dia especial, crònica especial: avui 1×1 dels nostres herois, dels nostres singulars cabrons. I aquí us quedeu, que a can Escamot la festa és grossa, la farlopa ja escasseja i les putes esperen. Ah, i un record sentit, especial, a la parella supervivent del loserisme il·lustrat: ha estat un honor però fins mai!

POPE (7 punts): PEPE GÁFEZ. Va arribar com a fitxatge estrella i estratègic de l’Escamot Team al mercat d’hivern, i Hradecky, amb millor mitjana i amb l’Alonsoneta disparada, l’està avançant per la dreta. Que algun fill de puta del Yoya hagi gafat els clean sheets del Newcastle no és excusa, l’Escamot Team no espera a ningú. Agraïts pels punts d’avui però proper matx, banqueta. Espavila, Poppi, i calienta que sales, Hrady.

AKANJI (3 punts): NAVALLA SUÏSSA. Els clean sheets del City són Nàrnia però, malgrat tot, seguim confiant en Akanji per la seva utilitat o, si menys no, per la certesa de saber que duent-la a sobre pot ser-nos d’utilitat (i perquè el City ens mola, també; heretges de Pep: a la caverna i a can Godó).

ROBERTSON (6 punts): OB-LA-DI, OB-LA-DA. Per molt que sigui cançó dels Beatles, és una farsa. En correspondència, per molta mística Liverpool i Klopp a l’associar-lo, el seu any és de farsant. Avui queda salvat per l’assistència i el consegüent bonus, però de pet torna al seu lloc natural al Yoyafantasy, la banqueta, puto fraude red.

RRAHMANI (1 punt): BALUARD. El seu Nàpols ja és campió i al baluard, abans inexpugnable, li queden les ferides i cicatrius de la dura guerra. Tan de bo haguéssim posat Zubeldia.

GROB (-3 punts). PUTAINZAGHISME. Putainzaghisme és que en l’únic partit de la temporada en que Inzaghi no fa sortir al camp a un Barella suplent d’inici, sigui el dia en que el nostre altre P3 fa un -3 de puntuació.

DE BRUYNE (20 punts): GOAT. Déu Nostre Senyor. Ell és el nostre Pastor i res ens manca. Bueno, sí, que es folli al Merdes en Champions. Ara o mai, DO IT.

CARRASCO (8 punts): O REI ROCCO. Mr. Segones Voltes again, enxufadíssim i amb la fletxa ben amunt com els nostres membres. Ja imprescindible a l’Escamot Team (lluny queden aquells temps de sopor, hartazgo i mediocritat on tallar-lo a la mínima ocasió possible era un pensament més que recurrent).

SANCET (?): GABARRA. En el moment de tancar i enviar aquesta crònica, encara està en joc el Bilbao (que se jodan) – Betis que tanca jornada (puta ligaTebas i els seus horaris de merda). Desconeixem el punts que acabarà fent el mozetón navarrès però ens és ben bé igual, el peix ja està venut: MAMÁ, CAMPEONAMOSSSS!!!!. Don Oihan Sancet, uno di noi (o en tronkolari, guretako bat).

HARRISON (9 punts): JORNALERO DE LA GLORIA. Molt de tant en tant ens arregla jornades, viu Kessié. Aquesta ha estat una, pues palante.

DZEKO (11 punts): CROMOSOMA 21. Dzeko o la prova evident de la subnormalitat d’Inzaghi fent rotar incomprensible, temerària i negligentment als seus dos millor davanters. La de punts que ens has robat i estafat, fill de la gran puta. Ni oblit ni perdó: a Valverde i Yabusele vas.

ENES UNAL (14 punts): REIVINDICAT. El millor elogi que podem fer-li és que no ens importaria tenir-lo de nou a l’Escamot Team la temporada vinent (i, a tot això: gràcies Allegri per no fer jugar Milik ni un minut dimecres passat: una engruneta tacada d’ejaculació d’aquesta jornada és teva).