Yoyafantasy

Post by Escamot i Onze ideal by Drulic

Se acabó lo que se daba, matem-ho ja i llancem-la amb deshonor i ignomínia a la paperera de la història: trenta-sisena i DARRERA jornada Yoyafantasy. Adéu, temporada 2022-2023, engendro de bruja sidosa, vòmit de rata moribunda, aborto de Satanás, FINS MAI. En tal dia feliç, senyalar la victòria de jornada del Ministro, 90 punts, que el catapulten directament a la segona plaça de la general en aquesta lluita enconada mantinguda amb el Kope per tal lloc d’honor: Vidreres riu, Les Corts es lamenta desconsolada com una Colau despechada. Bona victòria per a l’estadística i orgull del Ministro, però zero mandanga material: total, de gaudir de Wild Card la malgastaria incorporant un P5 que acabaria immediatament lesionat, millor així. De la resta de jornada, realment l’importa a algú? Congrats per la victòria i a cagar la via.

I arribats aquí, notes de final de temporada. Tomen asiento i cordeu-vos el cinturó, que procedim:

TURBO: 10. Campió del Yoyafantasy 2022-2023, campió de la Shempions, fantasista amb més jornades guanyades (6), rei de les turres por la gracia de Dios…En definitiva, el THE BEST, l’MVP i el puto sursum corda. Honor i glòria al Turbo, un hijo puta cabrón, però el nostre hijo puta cabrón. Felicitats.

MINISTRO: 9,5. Subcampió del Yoyafantasy 2022-2023, 4 jornades guanyades durant la temporada. Ho tenia tot per campeonar, plantilla i tendència, però l’impuls del Turbo, la maledicció dels seus P5 i un rush final de temporada mode Arsenal, el condemnen al subcampionat. Tot i això, temporada excel·lent.

KOPECKY: 9. El seu tros de temporada, a parts iguals al·lucinant i sorprenent, fonamentada en reclusions a la cova i kopellorasiones efectives, li otorguen l’honorífica tercera plaça a la classificació general. Científics i ufòlegs de prestigi, reunits en diferents comitès de savis, continuen estudiant tal expedient X, encara sense respostes satisfactòries.

TUTELE: 8,5. Aquí no hi confiàvem massa i ens ha xapat la boca. Un gran inici de temporada, l’efecte Napoli i encert a l’hora de reforçar la plantilla via wild cards i draft d’hivern, han estat les seves millors cartes. Meritòria campanya.

TDK/DRULIC: 8. Cinquè i sisè classificats respectivament, els fantasistes revelació, sempre regulars, sempre en posicions altes de la classificació, plantilles, ambdues, que han respost. Especial menció pel TDK, potser el fantasista que més ha sabut rendibilitzar els canvis de jugadors via wild card i draft d’hivern (Musiala, la gossa sarnosa de Casemiro, el puto Ledesma).

PERSISTIREM: 7. Vuitè classificat, la seva plantilla – la més cool de la lliga – ha respost a les expectatives creades. Possiblement hagués merescut més punts i una millor classificació a la general, però l’ha penalitzat el no haver aconseguit, sorprenent i incomprensiblement, cap victòria de jornada, tot i quedar en moltes d’elles a un pas. Si parlem d’injustícies al Yoya aquesta temporada, en Persis seria el major damnificat.

BORJA: 5,5. Desè classificat. Suficient tirant a bona temporada, salvat per la campana dins el Top 10 (nos robaste la plaza: ni oblit ni perdó). Que Busquets i Pacheco hagin estat els seus millors futbolistes, parla per sí sol (i que mirat fredament, és de putojefe absolut). Respetos.

AVUIPATIREM/PERRY: 5. Setè i novè classificats respectivament. Decebedora campanya de dos candidats clars al títol a l’inici de temporada. Potents plantilles que no han estat a l’alçada a les dinàmiques i vaivens del joc. No serem aquí uns Pedrerols de la vida parlant de fracàs (quedar dins el Top 10 és un bon objectiu de mínims) però d’alguna manera hem de penalitzar no haver estat a l’alçada de les expectatives que ambdues plantilles insinuaven. Aprovat raspat i gràcies.

ESCAMOT: 4,5. Suspens com una casa, FRACÀS absolut, sense pal·liatius, al no haver assolit l’objectiu de mínims previst, el top 10. Temporada fallida i perduda, així és el nostre nivell d’autoexigència. Mazazo y vergooonya, Escamot! Toca reflexió, contrició i flagel·lació privada amb Madame Annete, igual de dolorosa però més plaent que el Yoya.

CANTONADA: 3,5. Com deia el gran mestre, un palomo no hase verano, i Haaland per sí sol no guanya un Yoyafantasy; malgrat tot, però, l’hòstia del Cantu és de les que fan època, llegendària. De la terna de favorits a alçar el títol, a la dotzena plaça; aquí sí, fracaso al Baixllo. Ni la Intermotxo guanyada (mig punt a la nota final) maquilla la temporada. Cantu ya no siente, Arlington presente!

BOLTXE/O REI ROCCO/IRASCIBLE: 3. Tretzè, catorzè i setzè respectivament. Als dos primers, Amrabats de la vida, se’ls hi valora l’actitud: la propera temporada serà millor (es fa difícil pensar que els vagi pitjor que aquesta). De l’Irascible, suspès per voluntat pròpia, com un estudiant indolent, lamentar la seva desconnexió al joc: cap certesa però zero dubtes que amb una mica més d’implicació i interès per la seva part, amb un Griezmann imperial tirant del carro, hagués obtingut un millor resultat.

CHECHU/BRACONS/DANUBIUS: 2. Quinzè, dissetè i divuitè respectivament. Massa premi pel merengón; del Bracons i del Danubius n’esperem més, molt més: heus aquí un bon repte de cara la temporada vinent.

QUE N’APRENGUIN: 1. De llarg la pitjor plantilla de la temporada, i no ha quedat últim. Punt merescudíssim. Gràcies per tot i sort.

MAYOLA: 0. Farolillo rojo de la classificació, el pitjor equip de la temporada, nul·la implicació al joc i una conclusió clara: l’star system no funciona al Yoya; allà hi ha gent cabal i aquí som uns tarats, two worlds collide. Tot i així, s’agraeix la intenció i bona voluntat inicial. Bon descens i, tranquil: si algun dia decidim fer un fantasy sols de la Bundesliga, NO T’AVISAREM.

I prou. Lo di todo. Tanco barraca i aquí em quedo, amb tot el buit, tot el dolor, tota l’ànsia insatisfeta, tota la desolació que agreja el cor…En aquesta hora fosca, bona nit, bona sort i, recordeu, sempre, sempre, sempre, sempre, puta Yoya.