Jornada 18 (22/23)

Post by Escamot i 11 ideal by Drulic

Divuitena jornada Yoyafantasy i, de nou, Turbo guanyador, escenari dantesc convertit ja en una rutina de lo més desagradable i insofrible. 103 punts coronen la tragèdia (confirmem puntuació rècord en aquesta edició, central de dades?) en una jornada on tot li ha anat de cara: 3 clean sheets, bonus per gols i assistències, 16 punts de Linsdtrom, 18 d’un Lookman del qual no sabem ni quina cara fa, el horror…En fi, que el món se’n va a la merda i aquí tenim en Turbo comandant l’apocalipsi. Feliciteu-li si el veieu, el reconeixereu ràpid: el tipus més inflat d’ego deambulant per Caldes al crit de SIUUUUUUUUUU és ell, el Cristiano Ronaldo del Yoyafantasy, això sí, sense tableta, sense una Georgina recautxutada, sense Rolls Royce nou de trinca, sense fills comprats per Amazon i, el més important, sense un Edu Aguirre que li plori per les cantonades, li babosegi a la nuca i li mengi cada dos per tres el micro penis, per sort de tots; un referent, en definitiva i mal ens pesi, però a anys llum dels més grans en la cosa aquesta fantasista. Con la gloria se nace, no se hace, i allà al fons hi ha la taula infantil i els plastidecors. Puta Turbo però congrats, noblesa obliga. Els meus millors desitjos en forma de plaga de Gil Manzanos tangant-te partits, i bravos centrales aspirants a Goikoetxea rebentant genolls i tíbies a les teves estrelles de postín; cero rencor, bebé, y chupito de bilis a tu salud . Des de la distància i amb binocles de llarg abast per albirar al guanyador, com qui avista estols de mallerengues des de terra ferma, Avuipa i Perry copen segona i tercera posició; un honor convertit en vergonyeta i que és menys honor avui per la brutal diferència de punts respecte el Penaldo vallesà: així de miserables ens hem de veure, puta vida i puta Yoya. De la resta, millor tapem-nos i tal dia farà un any.

A la general, Ministro continua vivint de rendes al liderat tot i la seva mediocre jornada gentilesa del Friburg alemany i pobres actuacions individuals del seu 11 titular; i el cicló Turbo arramba la segona plaça foragitant a un Drulic estranyament discret en aquesta jornada. D’aquí en avall, alguna que altre variació, ball de posicions per un puny, però molta estabilitat i regularitat dels fantasistes dins les seves zones de confort. Salvo jornades histriòniques i imprevisibles d’ara al final, la tendència en les posicions dels fantasistes comencen a delatar-se i confirmar-se.

I acabada la fase regular de Copa, ja tenim equips classificats per als quarts de final: Drulic, Escamot, Perry, Irascible, Tutele, TDK, Avuipatirem i Turbo, vístanse de gala, molta sort i dignifiqueu la competició. A la segona divisió copera, Ministro (OH, MY GOD!!!), Boltxe, Bracons, Persis, Danubuis, Borja, Cantu i Quena, a lluitar per l’honrilla. I al Rocco, Mayola, Kope i Chechu (batacazo del merengón, ho celebrem), gràcies per participar.

Per acabar, a can Escamot, jornada de grans contrastos, bioritmes disparats i alteracions emocionals dispars com una muntanya russa que es resumeix en uns ítems destacats: PUTA FRIBURG (escalf Ministro, escalf Borja, recordeu demà sessió de teràpia a la seu de l’ADF, Associació de Damnificats pel Friburg), HEROI BOWEN (sempre així, fill de puta!) i REPUTÍSSIMA INZAGHI, el grau de subnormalitat del qual no es mesurable en cap escala quantificable coneguda. Malgrat tot, cuidao, que si en competició regular vindríem a ser del grup de les darreres merdes cagades per Pilatos, en competició del KO la resiliència de l’Escamot Team comença a agafar visos llegendaris (en Turbo pot donar fe). Perquè l’heroïcitat en Copa, agarrant-nos els machos i refent-nos d’un cruel 6-0 amb sang, suor i zero llàgrimes per enviar a la letrina de la competició copera que és la Intermocho a tot un líder sòlid i indiscutible com el Ministro, ja és història viva del Yoya. Potser sigui aquest el nostre sino en aquest vall de llàgrimes fantasista: donar pel cul i rebentar patums al KO. Que així sigui, així es faci. Respect, Escamot, RESPECT.