Post by Escamot i Onze ideal by Drulic
Se hase saber que a can Escamot el coragrisme s’ha propagat veloç i corrosiu a ànima i entranyes com la més letal de les infeccions, ríanse de les pandèmies de chichinabo rotllo COVID 19 i merdes similars. Imagineu un quadre clínic amb aquests símptomes principals: hedor de Cornellà-El Prat; empatia de Charles Manson; caràcter fillputesc de Javier Tebas; neurones mortes d’un congrés de VOX; canvis d’humor sobtats i expressions facials desencaixades de cocaïna als camerinos de El Chiringuito; desídia de l’Arda Turan blaugrana; maldat d’en Petrov; tontopollisme sense escrúpols del seu company de trullo, en Rosell; putrefacció endèmica de puta Espanya. Tot aquest cocktail barbitúric-depressiu i en vena vindríem a ser ara, i aquí em teniu, donat-vos la ració de panem et circenses post jornada Yoyafantasy – aquesta la vint-i-cinquena – per a distracció anorreant de les vostres miserables vides, panda mamons. Crònica, a més, per confirmar victòria de jornada d’en Tutele (70 punts), i el asalto al liderato de la general de Don Turbo (1143 punts), desbancant a un fins fa poc intractable Ministro, més pendent ara de la cosa oriental que de l’exigència de la competició. Tutele i Turbo, tremenda dupla il·lusionant: elogiar-los vindria a provocar-nos el clàssic síndrome de cornudo y apaleado en espanyol o, en la nostrada llengua de Pompeu Fabra, ser cornut, pagar el beure, posar el llit, una ampolla de Moet, el lubricant i la capsa de condons. Mateu-me fort, si us plau, que de ben segur serà quelcom més plaent i indolor. Que es fotin, doncs (el coragrisme ja ho té, això). Sense gaire més a dir (si de cas, el segon lloc d’en Cantu a la jornada, a un Nzola de guanyar-la, cada cop més a prop, la victòria i el cap i pota; i la confirmació, una jornada més, ja hem perdut el compte de les seguides, de O Rei Rocco com Mr. Segones Voltes), i arribats aquí, com que l’spoiler està fet, el peix venut, i qui avisa no és traïdor, mamachicho me toca, quien me pone la pierna encima, prefiero a Saviola antes que a Zidane, no nos comamos las pollas, i tal com ens comuniquen per línia interna, sols ens resta per dir: puta Inzaghi, puta Kloop, puta Pep, puta el Turras, puta el Feixisme, puta Tebas, puta Yoya, puta tot. Bon dia tingueu (un sinistre lleu d’automòbil, una ensaladilla russa ingerida en mal estat, una infidelitat descoberta) i recordeu: no és culpa meva, és el cor agre.
Yoyafantasy 